Sira Hernández - Pianista
 
Curriculum
Crítiques
Discografia
Galeria
Videos
Programes
Enllaços
Contactar
 
 
Català
Castellano
English
Italiano
Dissabte 16 de desembre del 2017

Crítiques

     
 

La crítica especialitzada diu:


Sira Hernández
 

Sira Hernández presenta un disc de sonates del Pare Antoni Soler

 
  «L’instrument no ho fa ell sol, no té l’ànima que interpreta, és com un cos sense la mirada espiritual que dóna la vida a la música». Sira Hernández, envoltada d’amics, defensava el directe tot disculpant-se per no ser precisament ahir, el dia de la presentació del seu CD XII Sonates del Pare Antoni Soler (Solfa Recordings, SR1611210), el millor per seure ella davant un piano i mostrar la seva ànima, dolguda i trencada per la sobtada mort del seu estimat pare, justament ahir. «Em fa bé haver vingut», repetia, «ho volia fer, no només per vosaltres, també per mi. La música té això, és sentiment i pots expressar sentiments amb ella. I avui la primera sonata que he tocat (la Sonata en ReSR24) ha caminat més a poc a poc que quan vaig enregistrar el CD, i és que avui la sentia així, més calmada».   http://www.nuvol.com/noticies/sira-hernandez-presenta-un-disc-de-sonates-del-pare-antoni-soler/

    Núvol - Josep Maria Rebés


sira hernández interpreta al pare antoni soler segons joaquim nin

Ahir vaig assistir a la presentació del nou CD de la pianista Sira Hernàndez, que després d’enregistrar un preciós àlbum dedicat a la música callada de Mompou, també per a Solfa Recording, com aquest, ara s’endinsa en el món de les sonates del pare Antonio Soler, enregistrant les 12 sonates transcrites per Joaquim Nin i Castellanos l’any 1925 a París i que són una brillant oportunitat de donar-nos a conéixer l’obra d’un músic cabdal obviant de manera volguda, responsable  i diria que agosarada, tot i que les postures de la ortodoxia integistra dels criteris historicistes sembla que ja van a la baixa i per tant les altres maneres possibles d’apropar-se a la música del segle XVIII amb unes possibilitats expressives tan vàlides i enriquidores, no són titllades d’heretgies.

Nin en el seu moment i amb un piano romàntic al davant ja ser una postura radicalitzada en front de la recerca historiscista que defensaca Wanda Landowska encorada en el seu clavicémbalo, ambdues apassionants manera de veure i comprendre la música ara són dos valors que sumen en lloc de representar posicionaments excloents.

Sira Hernàndez ho assimila tot per tal de amb la seva personalitat no adscrita a cap tendència o escola determinada, ens fa arribar aquesta música lluminosa i optimista  amb encomanadissa vitalitat i un exquisit mestratge tècnic que li permet no haver-se de preocupar per una immaculada lectura per dedicar-se a interpretar amb llibertat i  sentiment aquesta música que transcrita al piano per Nin ens endinsa a les portes del romanticisme sense cap mena de complexos.

El disc és una autèntica delícia que s’escolta amb plaer per l’obra de Soler i òbviament per aquesta personalitat indiscutible de Sira Hernández que a banda de les nítides i precioses sonoritats aporta una calidesa que ens allunya de l’academicisme virtuós i mecànic de tants pianistes i perquè no dir-ho clavicembalistes d’estratosfèrica precisió i nul·la emoció.

Com que el disc cada vegada està esdevenint un producte més luxós, elitista en el millor sentit de la paraula i una manera de distinció cultural a revigoritzar, Lluís Soler, l’anima de Solfa Recording ha fet un acabat primorós, per conferir a l’àlbum  un embolcall digne del contingut, amb un text trilingüe d’un llibret fet amb molta cura estètica (fotografies precioses de la pròpia pianista amb una portada d’alt valor estètic i conceptual) i el que és millor amb un text a l’alçada obra de Joan Vives, que com sabeu tots els seguidors de Catalunya Música és un dels valuosíssims puntals de la casa. El text que acompanya el disc és una petita masterclass al voltant del Pare Soler, un músic que en territoris veïns seria molt més considerat que a casa nostra.

https://infernemland.blog/2017/05/26/sira-hernandez-interpreta-al-pare-antoni-soler-segons-joaquim-nin

 

    In Fermen Land - Joaquim Nin


Sira Hernández copsa la soledat sonora de la Música Callada
Sira Hernández va saber manifestar amb una visió detallista l’essència preciosista de cadascuna de les miniatures que, encadenades, configuren aquest univers màgic de Mompou. Assolir les harmonies preciosistes, cercar amb cura la ressonància, trobar els acords que combinen sonoritats assolides mitjançant cinquenes nues, fins a d’altres construïdes amb estructures harmòniques d’un segell inconfusible properes a Skriabin i a l’escola pianística francesa, eren una constant que Sira Hernández va plasmar en una interpretació del tot introspectiva. Copsar l’essència d’aquesta música nua i que renúncia a tota complexitat formal esdevé una dificultat afegida per a l’intèrpret. Sira Hernández ens va proposar un Mompou serè, mesurat en el detall en els harmònics, cercant sempre la “simplicitat” aparent d’una música essencial. Si en un quadre de Joan Miró admirem la puresa de la línia i del color, en la Música callada aquesta fugida cap endavant despullada de tot allò que no en resulta essencial esdevé precisament el secret de la seva màgia. Tant Miró com Mompou van anar a la recerca del més essencial creant obres colpidores per la seva puresa, i Sira Hernández ens va apropar a aquest món silenciós i oníric sota una visió contemplativa per cercar “la línia simple” a la qual es referia el compositor parlant de la seva Música callada.

    Revista Musical Catalana - 25-01-2017 - Lluís Trullén


 

 

Ressenya de Joaquim Hernàndez Puig al CD Música Callada de F. Mompou interpretat per Sira Hernández

 

 

  Aquesta obra cabdal que ja compta amb nombroses gravacions discogràfiques, ara se li haurà d’afegir  la que acaba de sortir al mercat deguda a la pianista barcelonina Sira Hernàndez. La música que en essència mai pot ser callada, esdevé en la magnètica obra del compositor català tan interior i introspectiva que no té nom més apropiat que callada. En aquesta música tot ha de ser simple, sincer, senzill i per tant suposo que ha de ser enormement difícil transmetre aquesta veritat, aquest retrobament amb el més íntim, evitant caure en efectismes que desvirtuïn aquesta interioritat i aquest silenci fet de notes, sense que per altre part es produeixi una letàrgica monotonia que faci decaure el interès a qui s’apropa a l’obra, també a aquells que ho facin per primera vegada. La senzillesa de l’exposició no ha d’evitar la intensitat fonamentada en les sonoritats quasi transparents que han de transmetre espiritualitat i poesia, no exempta d’emoció, fins i tot m’atreviria a dir passió, que és quelcom que de ben segur molt pocs s’atrevirien a admetre en la música de Mompou. La versió de Sira Hernández fa honor a l’esperit de Mompou, traspua senzillesa i denota molta sensibilitat en crear aquest univers sonor tan aparentment simple, però farcit de la intensitat dels contrasts, la sonoritat sempre hi és present, mai defalleix, ni en els moments més dolços i per tant els quatre quaderns flueixen com un tot a partir de cada peça .

 

 

    Fermen in Land - Joquim Hernandez


 
Albéniz abans d'Albéniz
Classificació temàtica: Música de cambra i solista instrumental     Albéniz abans d’ Albéniz Sira Hernández, piano. La mà de Guido LMG 2079 DDD 2007  

La mà de Guido   Precedent de l’enregistrament de Jordi Camell pel segell Columna Música (2009), l’exquisida pianista Sira Hernández va brindar l’any 2007 un excel•lent mostrari de l’Albéniz pianístic menys divulgat. Es tracta d’ obres compostes a partir de 1880 i, especialment durant la seva estança parisenca, que assenyalen el camí estilísticament en zig-zag pel qual va caminar el compositor fins a la culminació i maduresa compositiva d’Iberia. La lectura enllaça amb l’escola de De Larrocha i aquest disc s’erigeix amb una interpretació vital –el tòpic incidiria en l’ autenticitat-, que sap captar l’ idiomatisme d’unes peces de saló romàntic on les referències al folklore són secundàries o directament no són. És el cas de les quatre miniaturesLes saisons. L’ excepció la marca el díptic Espagne souvenirs recollit aquí per ser un clar antecedent d’ Iberia amb la qual comparteix esperit i tècnica. La digitació de Sira Hernández realça les partitures amb una combinació de flexibilitat rítmica i calidesa expressiva en una execució profunda en l’ens intel•lectual i en l’emocional, en el concret i l’abstracte. La seva riquesa de matisos apunta a una gran pianista, desgraciadament, poc coneguda. No es tracta, doncs, d’ un disc que mostri a l’Albéniz virtuosístic, colorista i impressionista. Aquí ens trobem més a prop d’un pre-Mompou, o fins i tot d’un Severac, que de Liszt: ho corroboren la poètica Automne i l’ essencialista Rèves (somnis) que és una col•lecció de tres peces a cavall de la cançó de bressol, l’ scherzo i el contrast d’ una major expressivitat.

Albert Ferrer i Flamarich
 

 


    Catclassic - Albert Ferrer i Flamarich


 

NOVETAT

""""Nocturns:"""

Nocturns: una ampla selecció

Classificació temàtica: Música de cambra i solista instrumental     Nocturns: obres de diversos compositors. Sira Hernández, piano LMG 2107 DDD 68:15  

La mà de Guido     Des de finals del segle XVIII, el Romanticisme va fer de la música nocturna una via de fugida de la realitat, un topos preferit. Durant més de dos-cents anys, poetes com joves com Novalis, músics com Schubert o Chopin, pintors com Friedrich i Turner, incloent-hi pensadors com Schopenhauer i Nietzsche, van atansar-s’hi en clau mística i idealista a partir d’ecos o amb impulsos sovint caòtics que vorejaven el silenci. Va sorgir una nova forma, el Nocturn, batejada així a partir dels 18 nocturns de John Field que emprava la textura basada en una melodia lírica acompanyada per acords partits tocats amb pedal per tal de superposar-hi harmonies. Aquest camp va perviure fins a Britten, Debussy, Schönberg i Mompou, la història de la música en els segles XIX i XX és, en gran mesura, la història de la música que aspiren a recrear la nit des d’on tot ve: música nocturn. Ara el segell sabadellenc La mà de Guido ha editat un petit compilatori de nocturns de diversos autors interpretats per la pianista Sira Hérnandez. Cadascun dels nocturns és un món expressiu i dóna la unitat sencera al seu torn al voltant d’una fantasia molt evocador i una poètica fugida límpida que deixa música flux per sobre el contrast o les subtileses inherents en cadascuna d’aquestes miniatures. Segons el seu costum, Sira Hernández va realitzar un treball excel•lent, marcant el camí estètica de parts correctament. Accents, dinàmica, fraseig i l’entonació, atacs semblen estar al seu lloc. S’ha resolt simplement per mitjà d'un concepte hedonista que passa per allò íntim i contingut i una aproximació capaç d’oferir varietat real a les peces a la vessant més de saló: des del sentimentalisme més senzilla amb tocs de lleu percussivitat al realçament de veus en tímids jocs de contrapunts. En definitiva, un disc amb una selecció àmplia i atractiva en una edició que no surt de les coordenades habituals del segell, notes incloses. Un bon producte per a gaudir en tranquil·litat i repòs.

 
 

    catclassic - Esteban Rey


… aquí hi és el veritable Albéniz que s’ha d’escoltar. Tan meravellós resulta el retrat variopint que surt de les tecles, que el desenvoluppament musical de la (pianista) catalana el perfila fins a estructurar-lo completamente com una perla

    Magazin. Piano News - Marco Frei


Nou disc de la exquisita pianista Sira Hernández, que en aquesta ocasió posa atenció a l’Albéniz menys conegut. …Un ‘hora de música poética interpretada amb el bon gust i la musicalitat que caracteritza Sira Hernández

    Revista Cd Compact - Josep Pascual


Davant l’allau d’enregistraments i versions de les obres de Bach, resulta reconfortant trobar-ne una de tan elegant, transparent i equilibrada. Sense tendir al romanticisme fàcil ni al tecnicisme virtuós, Sira Hernández troba un punt intermedi i força neutre, que permet una major connexió entre l’obra i l’oient.

    Música - Crítica discográfica


del concert de la pianista Sira Hernández, cal destacar l’elevada afluencia de públic i la magnífica interpretació i execució de l’artista que va saber conectar amb el públic, tant amb la selecció del repertori com amb l’elegancia interpretativa.

    - Albert Ormazábal


...la pianista Sira Hernández desplega un treball de primer ordre com a solista

    Revista Musical Catalana - F. Taverna-Bech


Com diu Jordi Cervellò als comentaris, el compacte de Sira Hernández pertany a aquella classe d’artistes que obvien la fase de “ jove promesa “ i passen a força de paciència de l’aprenentatge a la maduresa. El seu pianisme sona madur, premeditat..és una manera volgudament natural...i una subordinació del virtuosisme a l’expressivitat.

    Revista Musical Catalana - X. Casanoves Danès


La pianista Sira Hernández ens ofereix unes versions equilibrades i madures, molt allunyades dels estilemes romàntics que a vegades lastren aquestes partitures. La seva adquisició és plenament recomanable

    Revista Musical Amadeus - Crítica al CD amb música de J.S.Bach


Naturalitat i expressió. ... Un feliç gust per la contenció ... Fins als Nocturns (op. 31,1 i 2) de Chopin que van obrir la segona part van sonar en aquesta claredat expositiva que portava als moments més íntims i sentits de l'expressió. Al començament de l'exposició del segon nocturn va ser possible sentir l'escruixidor silenci que va emmarcar el tema inicial de Chopin. No era un silenci d'absència, de buit, sinó fortament significatiu. La sorprenent Sonata op. 110 ... d'una bellesa ... que va sorgir d'un toc suau, plantejat amb sensibilitat i sentiment i bon ús del pedal.

    La Vanguardia - Jorge de Persia


... El Bach sapientíssim de Sira Hernández és un cosmos en què s’opera la integració de contraris ... d’una puresa excepcional…

    Revista Musical Catalana - X. Casanoves Danès


... Un plaer absolutament recomanable.

    el Periódico - Luis Polanco


Sira Hernández aborda la música de Bach des d'una perspectiva absoluta i irrenunciablement pianística .... En aquests temps de maximalismes puristes, d'essencialismes talibanístics i de discussions bizantines ... és molt d'agrair un Bach honest, abordat amb tanta humilitat i, com qui no vol la cosa, amb tanta brillantor.

    Revista CD Compact - Josep Pascual


...L’elegància i la bellesa es veuen sàviament reflectides en la interpretació de la pianista Sira Hernández. Acurada però desinhibida, técnica però sensible, dolça en el punt just. Senzillesa i expressivitat. No cal res més…

    Diari Avui - David Picò


... més enllà de adequacions estilístiques (en el fons discussions bizantines sobre proximitat o llunyania a una determinada època o autor), més enllà de valorar la tècnica de la pianista (que és excel.lent), la impressió produïda és directa: és un compacte que s'escolta amb plaer.

    Revista CD Compact - Josep Pascual


Exquisit recital ... aquesta jove pianista catalana  interpreta amb refinada pulsació ... Gràcies a l'admirable sensibilitat de la intèrpret, cada audició és una agradable sorpresa …

    el Periódico - Luis Polanco