Sira Hernández - Pianista
 
Curriculum
Crítiques
Discografia
Galeria
Videos
Programes
Enllaços
Contactar
 
 
Català
Castellano
English
Italiano
Divendres 24 de març del 2017

Crítiques

     
 

La crítica especialitzada diu:


Sira Hernández

 

Ressenya de Joaquim Hernàndez Puig al CD Música Callada de F. Mompou interpretat per Sira Hernández

 

 

  Aquesta obra cabdal que ja compta amb nombroses gravacions discogràfiques, ara se li haurà d’afegir  la que acaba de sortir al mercat deguda a la pianista barcelonina Sira Hernàndez. La música que en essència mai pot ser callada, esdevé en la magnètica obra del compositor català tan interior i introspectiva que no té nom més apropiat que callada. En aquesta música tot ha de ser simple, sincer, senzill i per tant suposo que ha de ser enormement difícil transmetre aquesta veritat, aquest retrobament amb el més íntim, evitant caure en efectismes que desvirtuïn aquesta interioritat i aquest silenci fet de notes, sense que per altre part es produeixi una letàrgica monotonia que faci decaure el interès a qui s’apropa a l’obra, també a aquells que ho facin per primera vegada. La senzillesa de l’exposició no ha d’evitar la intensitat fonamentada en les sonoritats quasi transparents que han de transmetre espiritualitat i poesia, no exempta d’emoció, fins i tot m’atreviria a dir passió, que és quelcom que de ben segur molt pocs s’atrevirien a admetre en la música de Mompou. La versió de Sira Hernández fa honor a l’esperit de Mompou, traspua senzillesa i denota molta sensibilitat en crear aquest univers sonor tan aparentment simple, però farcit de la intensitat dels contrasts, la sonoritat sempre hi és present, mai defalleix, ni en els moments més dolços i per tant els quatre quaderns flueixen com un tot a partir de cada peça .

 

 "

    Fermen in Land - Joquim Hernandez


Albéniz abans d'Albéniz
Classificació temàtica: Música de cambra i solista instrumental     Albéniz abans d’ Albéniz Sira Hernández, piano. La mà de Guido LMG 2079 DDD 2007  

La mà de Guido   Precedent de l’enregistrament de Jordi Camell pel segell Columna Música (2009), l’exquisida pianista Sira Hernández va brindar l’any 2007 un excel•lent mostrari de l’Albéniz pianístic menys divulgat. Es tracta d’ obres compostes a partir de 1880 i, especialment durant la seva estança parisenca, que assenyalen el camí estilísticament en zig-zag pel qual va caminar el compositor fins a la culminació i maduresa compositiva d’Iberia. La lectura enllaça amb l’escola de De Larrocha i aquest disc s’erigeix amb una interpretació vital –el tòpic incidiria en l’ autenticitat-, que sap captar l’ idiomatisme d’unes peces de saló romàntic on les referències al folklore són secundàries o directament no són. És el cas de les quatre miniaturesLes saisons. L’ excepció la marca el díptic Espagne souvenirs recollit aquí per ser un clar antecedent d’ Iberia amb la qual comparteix esperit i tècnica. La digitació de Sira Hernández realça les partitures amb una combinació de flexibilitat rítmica i calidesa expressiva en una execució profunda en l’ens intel•lectual i en l’emocional, en el concret i l’abstracte. La seva riquesa de matisos apunta a una gran pianista, desgraciadament, poc coneguda. No es tracta, doncs, d’ un disc que mostri a l’Albéniz virtuosístic, colorista i impressionista. Aquí ens trobem més a prop d’un pre-Mompou, o fins i tot d’un Severac, que de Liszt: ho corroboren la poètica Automne i l’ essencialista Rèves (somnis) que és una col•lecció de tres peces a cavall de la cançó de bressol, l’ scherzo i el contrast d’ una major expressivitat.

Albert Ferrer i Flamarich
 

 
"

    Catclassic - Albert Ferrer i Flamarich


NOVETAT

""""Nocturns:"""

Nocturns: una ampla selecció

Classificació temàtica: Música de cambra i solista instrumental     Nocturns: obres de diversos compositors. Sira Hernández, piano LMG 2107 DDD 68:15  

La mà de Guido     Des de finals del segle XVIII, el Romanticisme va fer de la música nocturna una via de fugida de la realitat, un topos preferit. Durant més de dos-cents anys, poetes com joves com Novalis, músics com Schubert o Chopin, pintors com Friedrich i Turner, incloent-hi pensadors com Schopenhauer i Nietzsche, van atansar-s’hi en clau mística i idealista a partir d’ecos o amb impulsos sovint caòtics que vorejaven el silenci. Va sorgir una nova forma, el Nocturn, batejada així a partir dels 18 nocturns de John Field que emprava la textura basada en una melodia lírica acompanyada per acords partits tocats amb pedal per tal de superposar-hi harmonies. Aquest camp va perviure fins a Britten, Debussy, Schönberg i Mompou, la història de la música en els segles XIX i XX és, en gran mesura, la història de la música que aspiren a recrear la nit des d’on tot ve: música nocturn. Ara el segell sabadellenc La mà de Guido ha editat un petit compilatori de nocturns de diversos autors interpretats per la pianista Sira Hérnandez. Cadascun dels nocturns és un món expressiu i dóna la unitat sencera al seu torn al voltant d’una fantasia molt evocador i una poètica fugida límpida que deixa música flux per sobre el contrast o les subtileses inherents en cadascuna d’aquestes miniatures. Segons el seu costum, Sira Hernández va realitzar un treball excel•lent, marcant el camí estètica de parts correctament. Accents, dinàmica, fraseig i l’entonació, atacs semblen estar al seu lloc. S’ha resolt simplement per mitjà d'un concepte hedonista que passa per allò íntim i contingut i una aproximació capaç d’oferir varietat real a les peces a la vessant més de saló: des del sentimentalisme més senzilla amb tocs de lleu percussivitat al realçament de veus en tímids jocs de contrapunts. En definitiva, un disc amb una selecció àmplia i atractiva en una edició que no surt de les coordenades habituals del segell, notes incloses. Un bon producte per a gaudir en tranquil·litat i repòs.

 
 "

    catclassic - Esteban Rey


"… aquí hi és el veritable Albéniz que s’ha d’escoltar. Tan meravellós resulta el retrat variopint que surt de les tecles, que el desenvoluppament musical de la (pianista) catalana el perfila fins a estructurar-lo completamente com una perla"

    Magazin. Piano News - Marco Frei


"Nou disc de la exquisita pianista Sira Hernández, que en aquesta ocasió posa atenció a l’Albéniz menys conegut. …Un ‘hora de música poética interpretada amb el bon gust i la musicalitat que caracteritza Sira Hernández"

    Revista Cd Compact - Josep Pascual


"Davant l’allau d’enregistraments i versions de les obres de Bach, resulta reconfortant trobar-ne una de tan elegant, transparent i equilibrada. Sense tendir al romanticisme fàcil ni al tecnicisme virtuós, Sira Hernández troba un punt intermedi i força neutre, que permet una major connexió entre l’obra i l’oient."

    Música - Crítica discográfica


"del concert de la pianista Sira Hernández, cal destacar l’elevada afluencia de públic i la magnífica interpretació i execució de l’artista que va saber conectar amb el públic, tant amb la selecció del repertori com amb l’elegancia interpretativa."

    - Albert Ormazábal


"...la pianista Sira Hernández desplega un treball de primer ordre com a solista"

    Revista Musical Catalana - F. Taverna-Bech


"Com diu Jordi Cervellò als comentaris, el compacte de Sira Hernández pertany a aquella classe d’artistes que obvien la fase de “ jove promesa “ i passen a força de paciència de l’aprenentatge a la maduresa. El seu pianisme sona madur, premeditat..és una manera volgudament natural...i una subordinació del virtuosisme a l’expressivitat."

    Revista Musical Catalana - X. Casanoves Danès


"La pianista Sira Hernández ens ofereix unes versions equilibrades i madures, molt allunyades dels estilemes romàntics que a vegades lastren aquestes partitures. La seva adquisició és plenament recomanable"

    Revista Musical Amadeus - Crítica al CD amb música de J.S.Bach


"Naturalitat i expressió. ... Un feliç gust per la contenció ... Fins als Nocturns (op. 31,1 i 2) de Chopin que van obrir la segona part van sonar en aquesta claredat expositiva que portava als moments més íntims i sentits de l'expressió. Al començament de l'exposició del segon nocturn va ser possible sentir l'escruixidor silenci que va emmarcar el tema inicial de Chopin. No era un silenci d'absència, de buit, sinó fortament significatiu. La sorprenent Sonata op. 110 ... d'una bellesa ... que va sorgir d'un toc suau, plantejat amb sensibilitat i sentiment i bon ús del pedal."

    La Vanguardia - Jorge de Persia


"... El Bach sapientíssim de Sira Hernández és un cosmos en què s’opera la integració de contraris ... d’una puresa excepcional…"

    Revista Musical Catalana - X. Casanoves Danès


"... Un plaer absolutament recomanable."

    el Periódico - Luis Polanco


"Sira Hernández aborda la música de Bach des d'una perspectiva absoluta i irrenunciablement pianística .... En aquests temps de maximalismes puristes, d'essencialismes talibanístics i de discussions bizantines ... és molt d'agrair un Bach honest, abordat amb tanta humilitat i, com qui no vol la cosa, amb tanta brillantor."

    Revista CD Compact - Josep Pascual


"...L’elegància i la bellesa es veuen sàviament reflectides en la interpretació de la pianista Sira Hernández. Acurada però desinhibida, técnica però sensible, dolça en el punt just. Senzillesa i expressivitat. No cal res més…"

    Diari Avui - David Picò


"... més enllà de adequacions estilístiques (en el fons discussions bizantines sobre proximitat o llunyania a una determinada època o autor), més enllà de valorar la tècnica de la pianista (que és excel.lent), la impressió produïda és directa: és un compacte que s'escolta amb plaer."

    Revista CD Compact - Josep Pascual


"Exquisit recital ... aquesta jove pianista catalana  interpreta amb refinada pulsació ... Gràcies a l'admirable sensibilitat de la intèrpret, cada audició és una agradable sorpresa …"

    el Periódico - Luis Polanco